El camí de la serra és un itinerari gairebé circular pel medi natural, que parteix de la part sud de la vila de Bagà i transcorre per l’indret conegut amb el nom de “la Serra”. Es tracta d’un camí pedestre que creua zones de gran interès paisatgístic i geològic, i amb una gran diversitat de fauna i vegetació.
L’itinerari ha estat condicionat amb la construcció d’escales i baranes de protecció per tal de salvar les zones de més pendent. Al llarg del camí també hi ha nombrosos bancs per descansar,i fins i tot un petit mirador al punt més espectacular.
Es tracta d’una ruta apta per a tots els públics i molt indicada per dur a terme a la primavera i a la tardor. A l’estiu és recomanable que es faci a primera hora del matí o bé el vespre, pel fet que transcorre majoritàriament per zones de solana desproveïdes de vegetació. A l’inici se segueix una petita vall travessada pel torrent de Mullapà, on predominen prats de pastura, antics conreus de secà, i on destaquen també zones erosionades de “badlands” o xaragalls. En aquesta zona hi creix també la fia-faia (Cephalaria leucanta) herba que es cull quan és seca i s’utilitza per fer unes torxes (“Faies”) que es cremen la nit de Nadal a Bagà i a Sant Julià de Cerdanyola. Es tracta d’una festa ancestral per celebrar el solstici d’hivern.
Al llarg de tot el recorregut es poden observar també nombroses barraques de vinya, així com antics murets de pedra que separaven antigues feixes de conreu. La part culminant permet gaudir d’una panoràmica excepcional de la vila de Bagà, de la capçalera de la vall del Bastareny i de les muntanyes que l’envolten. El tram final davallada pel mig d’una zona ombrívola on trobem nombrosos expemplars de pi roig (Pinus sylvestris), roure (Quercus humilis), freixe (Fraxinus excelsior), blada (Acer opalus) i auró (Acer campestris), entre altres.
Cal destacar que la ruta transcorre a través d’una zona d’interès faunístic, ja que els torrents que limiten l’itinerari (torrent de Mullapà i de sant Marc) són connectors naturals que permeten que sovint puguin observar-se exemplars d’algunes espècies poc habituals: cérvol, aligot comú, alosa, guineu, llangardaix, etc. És també una zona emprada pels apicultors locals per a la producció de mel.