Avui en dia, amb samarretes, camises i tot tipus de peces de vestir a l’abast de la mà, no ens imaginem les dificultats que tenien els nostres avantpassats per accedir a qualsevol tela amb la que cobrir-se i abrigar-se del fred. Però fa anys el procés d’obtenció d’aquestes peces, junt amb les de la roba de la llar, anaven units a una laboriosa tasca de manipulació de la llana per convertir-la en fil i posteriorment teixir-la per fer-ne peces de vestir.

Bagà no n’era indiferent, i tal com explica el llibre Artesania de la Vila de Bagà: la humil, tradicional, popular i actual escrit pel badaloní establert a Bagà, Francesc Caballé, la majoria de llars de la vila comptaven amb el seu propi ramat de xais i ovelles per obtenir-ne la llana. De fet, fins i tot el mateix baró posseïa un nombrós ramat. Per a pasturar-los, els pastors reunien els animals de cada llar a la plaça Porxada i els duien a pasturar a les deveses de la vila.

La llana es filava a les cases dels baganesos, però només el mestre teixidor era qui tenia els telers en propietat. Per la seva banda els aprenents de teixidor eren els encarregats d’escardar i cardar la llana o de tenyir-les de diferents colors, per exemple de vermell i verd, els colors de la baronia i que servien per a decorar places i carrers amb llargs tendals.

Un fet rellevant pel que fa a la petita indústria teixidora de Bagà té lloc cap als segles XIV-XV quan a causa de la pesta van morir molts habitants de Bagà, entre ells alguns mestres artesans. Per això, tal com explica Caballé “els barons van fer una crida als teixidors de la Pobla de Lillet, per tal que vinguessin a Bagà, a canvi de ser francs d’impostos, però amb el compromís de viure a la vila durant quinze anys”.

Caballé també senyala que els pastors de la vila “eren personatges voltats de certa popularitat. Ens ve a la memòria la Fanxona -una dona del segle passat, tot un personatge singular que tenia cura de la cabre de la població, a més de ser filadora i bugadera- i també el cabrer Jep Consuelo”.