Antigament poques feines hi havia més dures que les que es feien en una forja, hores i hores a la vora de la intensa calor que desprenia el foc utilitzat per a donar forma a estris de cuina, ferradures, eines pel camp, planxes o claus. Era una feina pesada, però necessària, d’aquí els ferreters que es podien trobar en totes les viles i pobles medievals. Bagà, com tants d’altres, també comptava amb la seva pròpia farga que va ubicar-se diverses localitzacions.

El poble tenia anomenada en l’art de la ferreteria, tal com explica el llibre Artesania de la Vila de Bagà: la humil, tradicional, popular i actual escrit pel badaloní establert a Bagà, Francesc Caballé. Gràcies a aquest volum podem conèixer que els aprenents a ferrer entraven a 14 anys al servei del mestre i en sortien al cap de quatre amb l’ofici après, que consistia a construir eines i elements de ferro, dels que estaven excloses espases i pistoles.

Possiblement algunes de les feines més interessants que van haver de realitzar els ferrers del poble foren les campanes. La primera, la campana grossa l’any 1383, que en sortir amb alguns defectes va haver de tornar a fondre’s de nou. Van fer-se fer fins a nou campanes diferents per a la vila, entre elles les marquen les hores.

Molts baganesos van dedicar-se a l’ofici, però Caballé en destaca una nissaga: els Pernau, que han arribat fins als nostres dies de la mà de Llorenç Pedrals, restaurador del rellotge medieval de l’església. Els seus avantpassats van ser els encarregats de tenir-ne cura des del segle XVIII fins que va ser substituït a finals del segle XX per un rellotge elèctric.

Actualment podeu conèixer aquesta feina en el Mercat Medieval que se celebra a la vila durant el mes de juliol. Us hi esperem!