Des de pilars per a cases, petits objectes de decoració o fins i tot ponts, la fusta ha estat des de fa milers d’anys un dels elements més importants en les vides dels baganesos i baganeses. Tal com explica el llibre La humil, tradicional, popular i actual artesania de la vila de Bagà de l’escriptor badaloní establert a Bagà, Francesc Caballé, la fusta compta amb una llarga tradició a Bagà gràcies a la riquesa dels seus boscos, dels que se n’extreia la matèria primera.

Temps ençà la fusta era el material bàsic per a la majoria de peces que hi havia en una llar. La vaixella, per exemple, era un dels elements fets amb aquest material. Des de coberts, plats o gots fins a cadires, llits, balustrades per balcons, esclops, forques, material pel camp… Se’n feia de tot amb fusta!

Els boscos que avui en dia formen part del Parc Natural del Cadí Moixeró eren una de les fonts de riquesa del poble. Hi havia el conegut ofici de torner, que era l’encarregat de donar forma a la fusta. Tot i que els torners vivien al poble, la torneria estava situada al bosc, a prop d’on es trobava la matèria primera.

Tal com explica Caballé “a algunes cases els quedà el nom de l’especialitat artesana que elaboraven com: a cal Peroler (construïen perols), ca l’Escloper (fabricaven esclopets de mà per segar), cal Culleraire (a més de culleres feien lloses i morters), cal Boixader (traficava amb boixos), cal Barral (els barrals per l’aigua), cal Llauner, cal Sabater…”. Així que ja sabeu, si visiteu Bagà i us trobeu amb algun d’aquests espais ja sabeu quin és l’origen del seu nom!