A Catalunya les festes populars es troben, sovint, lligades amb el foc. Sobretot ens vénen a la ment durant els mesos més calorosos de l’any i per a celebrar el solstici d’estiu.

A Bagà però, el foc dóna la benvinguda a l’hivern. El foc, juntament amb les torxes vegetals, és el protagonista d’aquesta festa vinculada al Nadal i coneguda com la Fia – Faia.

L’inici de la tradició de la Fia-Faia a Bagà és desconegut, tot i que sabem que és una festa relacionada amb el solstici d’hivern i que se celebra des de la constitució de la vila, a mitjans del segle XIV. En els seus orígens era una pregària pagana col·lectiva al sol amb la finalitat d’evitar l’escurçament dels dies. Un cop celebrat el ritual, poc a poc els dies es fan més llargs, es recupera l’esplendor de l’estiu i del bon temps.

Alhora, tot i que es creu que la festa és d’origen precristià, recorda el naixement de Jesucrist ja que en moltes religions el foc simbolitza la fecunditat i el naixement.

També se li atribueixen altres significacions que al llarg dels segles s’han anat oblidant: protecció de la comunitat, de la família o la fertilitat de la terra.

El nom amb el qual es coneix la festa (Fia-Faia) significa encendre o cremar falles.

El terme “fia” prové del verb llatí què, entre altres significats té els de “ésser produït”, “celebrar-se”, “tenir lloc”, “acomplir-se un sacrifici, una festa als déus”. El mot “faia” és possiblement una derivació de falla, branques seques, estelles o pila de matèria combustible que hom encén per fer claror o per anar a calar foc.

El motiu pel qual Faia es troba escrit amb una “i” enlloc d’una “ll” pot ser com a conseqüència que els antics baganesos no pronunciaven mai la “ll” ja que li atribuïen el so d’una “i”.