S’acosta el Nadal i la vila de Bagà com la resta de pobles, guarnirà els seus carrers i places amb pessebres, avets, llums… Però a més, aquest municipi celebra cada any una tradició pròpia: la festa de la Fia-Faia, declarada el passat 1 de desembre, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

La Fia-Faia és una festivitat molt arrelada a aquesta vila i amb una llarga tradició. Però realment coneixeu com transcorre aquesta celebració? Cada any, durant la primera setmana de desembre, els vilatans cullen l’herba Cephalaria Leucantha, molt abundant pels voltants de Bagà. Al llarg del mes la deixen assecar i s’elaboren les torxes, anomenades faies.

La celebració pròpiament de la Fia-Faia té lloc la vigília de Nadal, al capvespre del dia 24 de desembre. Com marca la tradició quan es fa fosc, un grup de fallaires es dirigeix al lloc on es pon el sol. El grup puja a la muntanya, i abans d’iniciar-se la crema general, s’encén una foguera. Llavors, a partir del tradicional “Toc d’Oració”, les faies transporten el foc cap a la vila, on el reparteixen entre les persones que l’estan esperant.

La imatge és espectacular, doncs els carrers i les places s’omplen de torxes flamejants, se solen cremar ni més ni menys que unes 400 faies. Quan aquestes queden ben curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la qual, solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. La festa acaba a la plaça Porxada, amb jocs de foc i una dansa, al crit de:  Fia-Faia, nostre senyor ha nascut a la paia!

Per anar obrint boca, us recomanem l’exposició itinerant de les Falles del Pirineu al Museu d’Història de Catalunya fins al diumenge 20 de desembre. Però si no us dóna temps d’anar-hi, cap problema perquè podreu gaudir d’aquesta mostra del 22 de desembre al 6 de gener a Bagà.

Així doncs, la vigília de Nadal veniu tots i totes a Bagà a gaudir d’aquesta festa de culte al foc, reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. La millor manera de donar una càlida benvinguda a l’hivern. Us hi esperem!