La torxa de Bagà es coneix popularment com  “faia” o “mossegada del diable”.

Les faies que cremen a la Festa de la Fia-Faia de Bagà estan fetes amb trenes d’una herba de tija alta, que científicament s’anomena Cephalaria leucanta, i té un diàmetre d’entre 15 i 30 centímetres i pot mesurar fins a 4 metres d’alçada. Popularment es creu que l’herba de la faia té certs poders depuratius i purificadors.

Aquesta herba, que es cull als boscos del Berguedà, no ha d’estar verda sinó més aviat seca. Sempre s’ha de tallar, mai arrencar, per així assegurar que a la primavera torna a florir.

La recollida es fa a partir de Sant Martí, l’11 de novembre, quan l’herba ja és prou seca i ha perdut la flor blanca, i fins una setmana abans de la festa.

Un cop collida l’herba arriba el moment de l’assecament. Seguint la tradició encara algunes famílies posen la faia al balcó , tot i que no és generalitzat. Antigament tenia tant la funció de protecció de la casa, com els palmons, o pràctica, on no fan nosa.

A Bagà, la faia és una torxa original. Per a la confecció de les faies, s’ordeixen i entrellacen les tiges rígides de la planta seca, en trams que no passen dels 50 cms,per arribar a llargades superiors als 2 metres, fins i tot 3. Es lliga amb cordill d’espart, ocasionalment amb vidauba, mai amb filferro ni plàstic.

Hi ha faies adaptades a cada edat i durada prevista. Les dels portadors que baixen del Siti poden durar fins a 1 hora i mitja, mentre que les faies de Vila no cal que passin gaire dels trenta minuts de durada.