Des del segle X fins al segle XIV es va expandir per tota la zona d’Occitània (sud de la França actual), una creença religiosa herètica, anomenada catarisme. Els càtars, també anomenats bons homes o perfectes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota riquesa, que no creien en l’Antic Testament i que repudiaven l’església catòlica i el sistema feudal dels nobles del moment. Per tot això, els practicants d’aquest corrent religiós van ser considerats heretges per part de l’església catòlica, la qual, amb l’ajuda del rei de França i de la noblesa francesa, va iniciar la seva persecució i extermini. Durant el seu procés de fugida, molts càtars van trobar refugi a Bagà i a molts altres pobles del Berguedà.

A Bagà l’empremta càtara és ben present a cada racó d’aquesta vila. De fet, al Centre Medieval i dels Càtars, situat al Palau de Pinós, trobareu l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval en aquesta vila. A través de les diferents sales d’aquest equipament, diversos personatges expliquen el lligam dels Càtars amb Bagà amb l’objectiu de donar a conèixer el ric passat de la capital històrica de l’alt Berguedà.

Així doncs, es tracta d’un autèntic recorregut històric per la vida d’alguns dels personatges més significatius com Guillem de ‪Berguedà o els Mataplana, que van formar part d’aquest corrent religiós. En aquest mateix Centre, a través d’un audiovisual, també coneixereu una de les llegendes més famoses de la zona: ‘el Rescat de les cent donzelles’. Finalment, és molt recomanable completar la visita al Centre Medieval i dels Càtars amb un recorregut guiat pel nucli històric de Bagà.

Recuperant la història dels càtars, cal dir que durant l’època de la Inquisició van ser perseguits intensament, fins que al cap de tres segles de vida clandestina, els seguidors càtars van gairebé desaparèixer d’Occitània. Un dels últims punts de resistència càtars fou el castell de Montsegur, que va patir una gran derrota l’any 1244, en la qual, centenars de persones van preferir morir cremades abans que lliurar-se als vencedors.

Després de la desfeta de Montsegur i durant la resta dels segles XIII i XIV, els càtars que van quedar van emprendre una migració cap a terres catalanes, tot travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els van acollir.  Com hem comentat, alguns dels punts coneguts que van rebre un flux important de bons homes per establir-s’hi van ser les terres dels senyors dels Pinós (Bagà i Gósol), Bretós (Berga), la família Castellbò (Casetllbò) o dels senyors de Josa (Josa de Cadí).

Tenint en compte aquest context històric, és normal que sorgís el Camí dels Bons Homes, que rememora les rutes de migració dels càtars o bons homes fugitius. A Bagà és possible fer aquesta ruta i gaudir de la història i la natura en estat pur. Es tracta d’un itinerari turístic transpirinenc d’aproximadament de 200 km (sender de Gran Recorregut – GR-107) que s’estén des del Santuari de Queralt (Berga) al Castell de Montsegur (Arièja), a prop de Carcassona (França).

Si voleu conèixer la influència i petjada dels càtars, veniu a descobrir-la a Bagà, el Pirineu de Barcelona.